14 de juny de 2012

PHILIP ROTH, PREMI PRÍNCEP D’ASTÚRIES DE LES LLETRES 2012




Desprès de constatar que, arribats els 80, els amics que encara sobreviuen semblen un catàleg de xacres i que ja ni tan sols el sexe és una taula de salvació davant l’amenaça de la mort, el narrador de “Elegia”, una de les últimes novel·les de Philip Roth, ens explica:  “la vellesa no és una batalla.  La vellesa és una masacre”.  L’escriptor nord-americà (Newark, 1933), un dels grans de la literatura mundial i sens dubte el novel·lista que millor ha abordat la soledat, la culpa i la mort, ha estat distingit aquesta setmana amb el Príncep de les Lletres.

Els qui coneixen bé la literatura de Roth saben de la seva vida com si haguessin llegit una biografia, perquè pocs escriptors han tirat tant com ell dels records i del seu temps com a matèria primera de la seva literatura.

Descendent d’una família jueva emigrada d’Ucraïna, bon esportista en la seva joventut, graduat en Literatura Anglesa, professor a diverses universitats, amic del Nobel  Saul Bellow, de qui es considera el seu successor, va debutar en la literatura el 1959 amb un volum de contes, “Good bye, Columbus” que li va valdre el National Book Award, el primer d’una llista de premis en la qual només falta el Nobel.


L’obra narrativa de Philip Roth forma part de la gran novel·lística nord-americana en la tradició de Dos Passos, Scott Fitzgerald, Hemingway, Faulkner, Bellow o Malamud.  Personatges, fets, trames, conformen una complexa visió de la realitat contemporània que es debat entre la raó i els sentiments.  Posseeix una qualitat literària que es mostra en una escriptura fluïda i incisiva.

En les seves novel·les estan la hipocresia política, el paper dels EUA en el conflicte entre jueus i palestins, el desencant de l’esquerra, la depressió desprès de la derrota al Vietnam...   I, per descomptat, hi ha els grans assumptes personals:  la culpa, la responsabilitat, la soledat, la por a la mort, la vellesa, la humiliació... Tot això narrat amb un estil que sembla alliberat de qualsevol artifici, com si aquestes històries les expliqués un amic.



A la Biblioteca trobareu:


L’Animal moribund.  La Magrana, 2002
Complot contra els Estats Units.  RBA, 2005
Indignació.  La Magrana, 2009
La Marca de l’home.  La Magrana, 2001
Me casé con un comunista.  Alfaguara, 2000
Patrimonio:  una història verdadera.  DeBolsillo, 2007
El Pecho.  Mondadori, 2006