Ser h(u)ome*ºº(à)
.

En "Moments poètics d'un trans" es van anar desgranant els poemes nascuts de la lluita individual, de l'enfrontament amb un mateix i a la por a l'estigmatització social.
La por... la por a la diferència,
La por que immobilitza la dissidència
Que flueix per les fronteres d’un palau
Caducat i podrit
Que tan sols uns quants han construït
Dins d’uns paràmetres exclusius
Poemes nascuts de molt endins, del cor, i de vegades de l’estomac. Rebel·lió, lluita, acceptació i calma. I enraonaments que per la seva senzillesa ens remouen l’ànima:
No pots amotllar el meu cor
a una talla que m’apreta
Jo sóc jo
Jo sóc jo
De què serveixen les classificacions
Si jo, tan sols t’estimo