4 de juliol de 2018

EXPOSICIÓ: CAMÍ RAMADER DE MARINA

La transhumància i els camins ramaders constitueixen un patrimoni cultural, històric, arquitectònic, paisatgístic i ecològic que és imprescindible potenciar i preservar.  Els camins per on transcorren els ramats, les vies pecuàries, però també vies de comunicació i d'intercanvi, han dibuixat el territori des de fa milers d'anys.  Amb el pas del temps i l'evolució de la societat, aquests camins comercials, culturals i socials han anat perdent el seu ús al mateix temps que l'activitat ramadera transhumant i el paper professional de la pastura anava perdent pes en el conjunt de l'activitat agropecuària.  Amb tot, a casa nostra continua existint una activitat transhumant relativament important i, per damunt de tot, existeix un gran patrimoni material i immaterial que evidencia la gran importància d'aquesta activitat en la configuració territorial.

Els ajuntaments de Santa Margarida i els Monjos, Lluçà i Llívia van signar l'any 2015 un acord per promoure l'antiga ruta transhumant coneguda com a Camí ramader de Marina.  Una proposta de reivindicació i promoció de la transhumància i de recuperació preservació dels camins ramaders.  Fruit d'aquest conveni és l'exposició que podeu veure aquests dies en la Sala d'Actes de la Biblioteca.



Us deixem unes notes escrites pel GRUP D'ESTUDIS CUNITENCS DELMACIO DE CONITO


Les carrerades és el nom comú emprat per anomenar les vies pecuàries i ancestrals – de molts segles enrera – utilitzades pels pastors per recórrer diferents contrades del país a la recerca de pastures pels seus nombrosos ramats. Precisament de Cunit arrencava un d'aquests ramals que s'endinsava muntanyes amunt per trobar-se al cap d'alguns dies a Santa Coloma de Queralt on confluïen altres camins des de diversos punts de les terres baixes. Des d'aquesta localitat els ramats seguien el seu camí en direcció a la Cerdanya punt final del trajecte. Passats uns mesos i amb l'arribada de la tardor, amb el fred i les primeres neus emprenien el viatge de tornada novament cap a les terres baixes on passaven els mesos d'hivern gaudint d'un clima més suau i també d'unes pastures més fresques 

Aquest era el cicle anual que es repetia des de molts segles anteriors i que es transmetia per tradició oral de pares a fills en un ofici que es conservava familiarment des que l'home primitiu va aprendre a domesticar el bestiar, ja en època ibèrica i molts segles abans del canvi d'era. Penseu que d'una cabra o ovella se n'aprofita quasi tot. Quan l'animal es viu se n'extreu la llet i els seus derivats, així com la llana que després de tractada serà la base de preuats teixits, quan arriba a la fi de la seva vida útil l'animal en qüestió és aprofitat per la seva carn i també per la seva pell. La possessió de ramats a la llarga va derivar – per la seva àmplia diversitat com a producte – en font important de riquesa i va ser origen de moltes fortunes del país, amb el temps van passar a mans de la noblesa i de l'església, principalment els monestirs – com Poblet i Santes Creus -que van acumular grans concentracions de ramats. 

En el cas de Cunit la carrerada de Santa Coloma començava quasi tocant a la platja i continuava cap al nord per a fregar la masia de Sant Antoni, passava per sota de Cal Santó i s'enfilava vers Puig de Tiula i Vila.Seca. Continuava cap a Trencarroques, Masia la Creu, Les Tortes, artrevessava la carretera de Clariana a Castellet, seguia per sota San Semison i anava a tocar l'Arbós . En aquest trajecte rebia altres camins procedents de viles properes com Calafell, Cubelles i Vilanova. Transcorria cap a Sant Marçal, la riera de Marmellar i fregava Torrelles de Foix. Continuava cap a vora de Pontons, el coll de les Riambaldes, la plana d'Ancosa, Sant Magí de la Brufaganya i baixava en direcció a Santa Coloma, després d'un viatge que durava bastants jornades. 

Una de les últimes famílies cunitenques que tenia ramats eren els germans Jaume i Sebastià Casañas Sole, de Cal Barretasso, ofici que mantenien des de feia dues o tres generacions. Un cop passada la guerra civil a poc a poc es van sedentaritzar i van fer de pagesos en bones terres que havien adquirit, deixant així la ramaderia tradicional. De la veïna Cubelles també destaquem els Rulit (Isidro Montaner) i el Tona (Siscu Fontanals). Cap a principis dels 50, una família – Vilà – originària de Vallespinosa es va assentar a Cunit, a cal Baròn. Va ser l'últim ramat propi de Cunit