14 de maig de 2018

CLUB DE LECTURA: LA SOCIETAT LITERÀRIA I DE PASTÍS DE PELA DE PATATA DE GUERNSEY

 "Si té temps d'escriure'm, podria respondre'm unes preguntes?  Tres, de fet.  Per qu'è s'havia de mantenir en secret un sopar de porc rostit?  Com va poder un porc fer-li iniciar una societat literària?  I, la més urgent de totes, què és un pastís de pela de patata i per què està inclòs en el nom de la seva societat?" 
 (Fragment d'una carta de Juliet Ashton a Dawsey Adams)

Traduïda a 26 llengües i amb més de 2 milions d'exemplars venuts només als Estats Units, La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey és més que un autèntic fenomen de vendes mundial.  Es tracta d'una novel·la divertida i profundament humana, un homenatge als bons llibres i a les bones persones, capaç d'aixecar els ànims fins i tot als més cínics.

1946, Londres.  L'escriptora i columnista Juliet Ashton cerca un tema per a la seva propera novel·la.  Per mitjà de la carta d'un habitant de l'illa de Guernsey, entra en contacte amb els membres d'una curiosa societat literària nascuda durant l'ocupació nazi, i decideix desplaçar-se a l'illa per conèixer de primera mà els seus singulars habitants i les seves vivències durant la guerra.

"A banda del meu interès pel seu interès en la lectura, m'he enamorat de dos homes:  l'Eben Ramsey i en Dawsey Adams.  En Clovis Fosey i en John Booker m'agraden.  Vull que l'Amelia Maugery m'adopti, i jo vull adoptar a la Isola Pribby.  Deixaré que percebeu els meus sentiments per l'Adelaide Addison llegint les seves cartes.  La veritat és que estic vivint més a Gernsey que a Londres, de moment faig veure que treballo amb una orella parada esperant sentir com el correu cau dins la bústia, i quan el sento, baixo les escales a tota pressa, esbufegant pel proper fragmen d'història"
(Frangment d'una carta de la Juliet Ashton a Sidney Scott, el seu editor i gran amic)

MARY ANN SHAFFER


Escriptora estadounidenca nascuda en Martinsburg, Virgina, el 1934. 
Va treballar com a bibliotecària i llibretera i sempre va viure envoltada de llibres.  Als setanta anys, animada pel seu club de lectura, va decidir esciure la seva primera novel·la.  Les notes que va prendre en un aeroport de Guernsy on, a causa de la boira, va haver d'esperar hores mentre llegia un llibre de Reginald Maughan sobre l'ocupació alemanya durant la Segona Guerra Mundial, van servir de guia per aquesta esborrajada història on no falta la base històrica i tot el dramatisme viscut durant el conflicte bèlic.
Va morir el 2008 sense haver acabat la narració i va ser la seva neboda, l'escriptora Annie Barrows, la que es va encarregar de finalitzar i terminar de donar forma a la novel·la, que es va convertir en una de les sorpreses editorials de l'any.