Truman Streckfus Persons, va néixer a Nova Orleans el 1924 i va prendre el cognom literari del segon marit de sa mare. És una de les veus més difosa de la narrativa del segle XX i un dels millors escriptors nord-americans. Personatge polèmic, l'èxit de les seves obres no el va privar d'erigir-se en un crític implacable, sardònic, de la societat del cinema i l'edició que tant l'havia aviciat. D'una prosa de gran riquesa poètica, el seu imaginari ve marcat freqüentment per situacions definides per la soledat, la decepció, i sovint, la crueltat del desig rebutjat.
Els personatges de Capote tenen la seva exemplificació en Holly golightly, la protagonista d'Esmorzar a Tiffany's, definida com un "animal salvatge", algú ferit per l'amor. No lluny d'ella, hi ha els dos assassins protagonistes de la seva obra principal, A sang freda, basada en fets reals ocorreguts a Kansas el 1959, dos éssers desplaçats, víctimes tràgiques de les circumstàncies, que serveixen a l'autor per fer una dura crítica de la pena de mort. Amb aquest llibre (escrit parcialment a Platja d'Aro i Palamós), Capote va fundar un nou gènere, que va anomenar "non fiction", literatura sense ficció, i que fou la base del que després s'ha conegut com a nou periodisme.
Altres obres d'aquest autor sempre recomanable són: Altres veus, altres àmbits, L'Arpa d'herba, El convidat del dia d'acció de gràcies, Música per camaleons, Pregàries ateses, Retrats... a més dels seus múltiples relats breus.
ESMORZAR AL TIFFANY'S
Qui no ha sentit mai la curiositat d'anar a la joieria Tiffany's? Un món en què els collarets de diamants conviuen ingènuament amb la màfia, en que l'interès no desvirtua l'amistat, en què tot és possible perquè tot és absurd... En aquesta breu novel·la, Capote converteix la història d'una noia sofisticada i frívola en un entranyable poema d'amor, una crònica de societat que esdevé un retrat agut de la Nova York dels anys cinquanta. Esmorzar a Tiffany's conté els moments més divertits i tendres de Truman Capote.
El 1961 Blake Edwards va fer la coneguda adaptació cinematogràfica protagonitzada per Audrey Hepburn i George Peppard, acompanyats de Patricia Neal, Buddy Ebsen, Martin Balsam i Mickey Rooney. La pel·lícula va obtenir dos oscars, un com a millor banda sonora i el segon per la millor cançó: Moon River. Gravat queda a la memòria de l'espectador el moment en què Hepburn canta a la finestra del seu pis amb un toc de tristesa i melancolia. Un clàssic dolç i tendre, tot i el seu rerefons que mai passarà de moda i que ha donat algunes de les escenes més icòniques i elegants de la història del cinema.
| « | No matter where you run you just end up running into yourself (allà on vagis, t'acabaràs trobant a tu mateixa) | » |
Ens trobarem el proper dilluns 15 de gener, a les 17.30 h