28 d’abril de 2016

LES MASIES DE CUNIT


Les masies eren pràcticament unitats agropecuàries totalment autosuficients. Tenien tots els productes que treien de l’explotació de les terres del seus voltants: cereals, oli, olives, vi, raïm, hortalisses, llegums i en ocasions excepcionals , no pas cada dia, carn dels animals dels seus corrals: bous, vaques, ovelles, cabres, porcs, conills  i aviram de tota mena, dels que a més n’extreien llet, llana i ous. És a dir, una dieta molt variada i diferent de la dels habitants del nucli urbà de Cunit, més limitats pels seus escassos recursos econòmics.

La majoria de les masies tenien pous propis, amb mina d’aigua o amb cisternes on recollien l’aigua de la pluja. El forn per coure pa era un element indispensable a les àmplies cuines, on al voltant de les grandioses llars de foc s’hi arreplegava la família dels masovers en les llargues nits d’hivern, mancats encara de les comoditats de la vida moderna.

Quasi estem per assegurar que de l’exterior, només compraven la sal i els seus derivats. La sal era el condiment necessari per adobar i guardar les peces de carn procedents de la matança del “tocino”. Pernil, embotits i cansalada. El bacallà i les arengades completaven la seva dieta. La mel probablement era utilitzada per endolcir algunes menges, ja que el sucre encara no era conegut.


L’ofici de masover, de vegades, es transmetia de pares a fills, i ens consta que la família Vidal, amb nombrosos germans, va estar al càrrec , a principis del 1900, de les masies de Cal Cego, Cal Toni , Cal Nicolau i de la Masia Glòria, fins ben entrats els anys 50.