Les masies eren pràcticament unitats
agropecuàries totalment autosuficients. Tenien tots els productes que treien de
l’explotació de les terres del seus voltants: cereals, oli, olives, vi, raïm,
hortalisses, llegums i en ocasions excepcionals , no pas cada dia, carn dels
animals dels seus corrals: bous, vaques, ovelles, cabres, porcs, conills i aviram de tota mena, dels que a més
n’extreien llet, llana i ous. És a dir, una dieta molt variada i diferent de la
dels habitants del nucli urbà de Cunit, més limitats pels seus escassos
recursos econòmics.
La majoria de les masies tenien pous propis, amb mina d’aigua o amb
cisternes on recollien l’aigua de la pluja. El forn per coure pa era un element
indispensable a les àmplies cuines, on al voltant de les grandioses llars de
foc s’hi arreplegava la família dels masovers en les llargues nits d’hivern,
mancats encara de les comoditats de la vida moderna.
Quasi estem per assegurar que de l’exterior, només compraven la sal i
els seus derivats. La sal era el condiment necessari per adobar i guardar les
peces de carn procedents de la matança del “tocino”. Pernil, embotits i
cansalada. El bacallà i les arengades completaven la seva dieta. La mel
probablement era utilitzada per endolcir algunes menges, ja que el sucre encara
no era conegut.