Aquest dilluns 20 d'abril, la reunió del Club de Lectura serà molt especial i, per descomptat, oberta a tothom. Aquesta vegada podrem discutir sobre el llibre en presència del seu autor.
LLORENÇ AVIÑÓ
És periodista. Nascut a Cubelles però resident a Vilanova i la Geltrú i que treballa al Vendrell. És a dir, un gran coneixedor del territori. Molts de nosaltres el coneixem de quan venia per aquí per recollir les notícies del poble que desprès llegiem al Diari del Baix Penedès. D'això ja fa temps. Ara el veiem a la TV El Vendrell.
Ha guanyat diversos premis literaris, i és autor de dos llibres més: el llibre de contes Gangues de l'Ofici, i la novel·la Camí de Mar.
Del seu llibre, ell diu que "no canviarà la vida de ningú (ni tan sols la meva), ni passarà a la història de la literatura catalana com una obra imprescindible, ni serà estudiat pels escolars de pròximes generacions ni rebrà cap premi. Ja ho sé. Algun dels contes d'aquest llibre parla d'això, de la vanitat, de l'anhel de posteritat... Però és probable que tu, estimat lector, t'ho passis bé o reflexionis sobre el contingut de les històries que es plantegen en aquest modest exercici. Tot haurà quedat justificat!"
No ho sabem. Però nosaltres som aquests "quatre arreplegats que són feliços llegint històries inventades per altres i escrites sobre trossos de paper". Som aquells als que dedica el llibre. Així que farem això, passar-ho bé amb la lectura de les narracions que ens ha escrit el Llorenç.
PORTES GIRATÒRIES
Vint-i-cinc relats que ens endinsen en històries i peripècies de diferents personatges que viuen aventures, de vegades fantàstiques i inversemblants i de vegades d'una quotidianitat esfereïdora.
Portes giratòries és el títol de l'últim conte, però tot el recull de narracions ens fa pensar en aquest enginy de portes que giren i giren deixant entrar i sortir. I a mida que anem llegint van entrant i marxant els protagonistes amb la seva història per motxilla i tots els personatges que apareixen en les seves històries. I no són pocs! Que tenim assassins i ciutadans exemplars, un vigilant de clavegueres jubilat que troba la font de l'eterna joventut, el Julián Zamora que desapareix cap a l'eternitat, tresors ocults, baobabs, activistes de Càritas que rodolen escales avall, i hi ha qui guarda un globus aerostàtic sota una teulada d'uralita al terra de casa seva, i qui, des de la cadira giratòria de la cabina de l'autopista, surt camí de la felicitat sense deixar rastre,...
Molta imaginació i molta ironia