Babettes Gaestebud
A Berlevaag, un aïllat poblet entre els fiords
noruecs, una petita comunitat de luterans viu aïllada seguint els estrictes principis morals del
seu pastor, als quals es mantenen fidels fins i tot després de la mort,
encoratjats per l’exemple de les seves dues filles. Han renunciat als plaers d’aquest món. Per ells, la terra i el seu contingut no són
més que una il·lusió.
Un dia del 1871, durant la guerra franco-prussiana,
les dues germanes reben una carta en què un amic de la família els demana que
acullin a casa una jove francesa, Babette, i
que, per no resultar una càrrega es podria ocupar de les feines de la
casa. Durant catorze anys la jove troba
un refugi en aquella austera llar i conviu amb una comunitat que la considera
estranya i aliena a ells i a la gràcia divina.
Fins que, coincidint amb el centenari del naixement del pastor, els
demana que li permetin d’agraïr-los la seva hospitalitat oferint-los un banquet
que, de segur, no oblidaran mai….
“Els vells germans i germanes van arribar
puntualíssims i van entrar lentament i amb solemnitat a la sala d’estar.”
Adaptada al cinema per Gabriel Axel, la
pel·lícula va ser guanyadora de un Òscar el 1988. Cal destacar el treball de l’actriu Stéphane
Audran, directora d’orquestra d’una simfonia de sabors per a paladars refinats. Una demostració de com, quan algú sap llegar
una excel·lent historia, es poden fer pel·lícules sublims.
Isak Dinesen
Pseudònim de l’escriptora danesa Karen Blixen (Rungsted, 1885-1962). De família aristocràtica, es va educar en
prestigioses escoles suïsses, i va estudiar art a Paris i Roma. Es va casar amb el baró Blixen-Finecke, amb
el qual va marxar a Kenya.
A Nairobi, Karen va conèixer en Denys Finch Hatton, un pilot de l'exèrcit
britànic establert a Kenya. Van encetar una relació amorosa intensa, però
problemàtica. Al cap de poc, el matrimoni va decidir divorciar-se i Karen
Blixen va quedar a càrrec de la plantació fins que la caiguda dels preus
agrícoles del 1931 la van forçar a vendre-la i tornar al seu país natal. Aquesta experiència la va relatar en la seva obra més coneguda, Memòries
d’Àfrica (1937).
Després de la Segona Guerra
Mundial, la seva finca de Rungstedlund es converteix en un petit círcol
literari, on Blixen rep nombrosos escriptors i intel·lectuals danesos, sobretot
relacionats amb la revista literària Heretica.
És autora de dues novel·les més, Genaeldelsens Veje (Els àngels venjadors,
1944) i Ehrengard (publicada el 1962), però
el gruix de la seva obra són narracions
publicades en volums: Set
contes gòtics, Contes d’hivern, Anècdotes del destí,..