3 d’abril del 2014

EN TERRES BAIXES

CLUB DE LECTURA

El DILLUNS 7 D'ABRIL tenim una nova trobada el Club de Lectura de la Biblioteca.  Aquesta vegada entorn al llibre de l'Herta Müller, En Terres Baixes.

No se sentia cap soroll al poble.  La nit estenia el seu sac de color negreEl sac era buit.  Els graners també tenien por.  La nit era per tot arreu...

Els relats que configuren aquesta obra recullen la memòria del sofriment del poble romanès sota el despotisme d'un dels dictadors més cruels d'Europa de l'Est: Ceausescu.  La vida diària del poble suabi, maltractat en època de fam i pobresa, és retratada a partir de la mirada plena de lirisme d'un infant que ens acosta, amb innocència, a l'odi, la repressió, la intolerància i l'immobilisme que condicionen fins i tot les accions quatidianes.

Censurada en Romania i valorada per la crítica alemanya com una revelació literària, En terres baixes descriu, des de la perspectiva d'una nena, la brutalitat d'un suposat idíl·lic petit poble durant la dictadura.  Amb unes imatges crítiques i unes escenes surrealistes, Herta Müller ens presenta casi una vintena d'històries de repressió permanent i d'incomunicació, que comencen en el cercle de les relacions familiars i continuen entre els individus de l'estat.

És la crònica despietada d'un món que s'enfonsa.


HERTA MÜLLER

Va néixer a la província de Timis el 1953, a Romania.  Filla d'agricultors suabis, va rebre una educació alemanya i va estudiar literatura romanesa a Timisoara.

Expulsada del seu treball com a traductora per negar-se a col·laborar amb el règim de Ceausescu i la seva policia política (securitate), es va instal·lar finalment amb el seu marit a Alemanya el 1987.

Premi Nobel de Literatura l'any 2009.  Li van concedir, en paraules textuals, a una escriptora "qui, amb la concentració de la poesia i la franquesa de la prosa, descriu el paisatge dels desposseïts"

La seva obra es centra en una lògica memorística i una estètica de la resistència, tot fent de la literatura un utensili polític i un arma contra l'oblit.  El seu estil és concís i eloqüent.  Expressió d'una ferida íntima i social.  Els seus relats ens mostren "una imatge de la vida quotidiana en una dictadura petrificada"

És membre de l'Acadèmia Alemanya de la Llengua