ESPRIU. FORMA GUARDADA
A l’exposició bibliogràfica i les imatges, cal afegir la confecció de punts de llibre amb alguns dels seus poemes. La canalla podrà gaudir de dos tallers de poesia, els dilluns 5 i 12 d’agost (Les roses recordades i Barques de paper). Així mateix des d’aquest dimarts 30 de juliol al 15 d’agost es pot visitar l’exposició “Espriu. Forma guardada” organitzada per la Institució de les Lletres Catalanes i el Servei de Biblioteques del Departament de Cultura.
El visitant d’aquesta instal·lació s’enfrontarà tot sol a l’experiència –el repte– de la lectura d’alguns poemes de Salvador Espriu. El mateix escriptor va dir, repetides vegades, que no només no disposava de biografia, sinó que sentia un immens desdeny per tots aquells que havien convertit la seva vida en pur exhibicionisme. Al costat de l’Espriu «poeta nacional» tenim l’Espriu que va donar, com ell mateix deia, la seva vida per les paraules. És l’Espriu més essencial, sense el qual l’altre no existiria. L’Espriu dels versos breus, tensos, posats al servei de la comunitat.
La instal·lació pretén tenir present el modus faciendi, la circumstància, del treball de Salvador Espriu. Vol situar-nos no tant en la seva taula de treball com en l’espai mental on les diverses veus i formes, pròpies i alienes, anaven de mica en mica constituint la seva obra. En un armari rober hi tenia el seus atuells personals i un fitxer on tenia guardades les citacions, els pensaments, els versos dels llibres que, a mesura que se’ls havia llegit, anava donant o regalant. Damunt d’una taula neta, amb la fredor del vidre que protegia la fusta, Espriu treballava diligentment, ordenadament, a partir d’unes poques i fràgils paraules. Sovint, aquestes paraules provenien de clars insomnis al llarg dels quals havia redactat mentalment els poemes.
El visitant es trobarà davant de dues calaixeres. Cadascuna d’elles gira al voltant d’un eix que, com un xuclador, centra l’obra d’Espriu: el silenci i la ceguesa. Els calaixos volen mostrar una manera de treballar, una veritat fragmentada i unes imatges on el poeta va veure representat el seu món. Però, per damunt de tot, hi ha uns poemes amb què el visitant que obri la calaixera s’hi haurà d’enfrontar.
Així doncs, us convidem a obrir els calaixos.
A través de la polidesa del vidre, de les fitxes i de les imatges, feu camí pels versos d’Espriu.
"Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble"