5 d’abril de 2013

LA DONA JUSTA

CLUB DE LECTURA

El dilluns 8 d'abril  a les 17 h de la tarda, el Club de Lectura de la Biblioteca Marta Mata es reunirà per a comentar el llibre d'aquest mes:  La dona justa de Sándor Márai.

"Guaita, guaita aquell home.  Espera, ara no el miris, gira't cap a mi; parlem, parlem.  No voldria que tombés el cap i em veiés; no vull pas que em saludi.  Ara pots tornar-lo a mirar...  Aquell petit rabassut, aquell que duu un sobretot amb el coll de pell de castor?  No, i ara!  És aquell altre, alt i pàl·lid, que porta un abrig negre i enraona amb la dependenta de la pastisseria, la noia rossa i prima.  Ara li embolica un grapat de peladures de taronja confitades.  És curiós, a mi mai no em va comprar peladures de taronja confitades."

Així comença la novel·la.  Es per la tarda i en una elegant pastisseria de Budapest, una dona explica a una altra com un dia, havent trobat a la cartera del seu marit una cinta lila, es va adonar que a ala vida d'ell hi havia una passió secreta i ardent i com, d'ençà, prova debades de reconquerir-lo.

Un vespre, en una cafeteria de la mateixa ciutat, l'home que va ser-ne el marit explica a un altre home com va esperar durant una pila d'anys una dona que era la seva raó de viure i com, havent-se divorciat de la primera esposa, s'hi va casar i a continuació la va perdre per sempre.

A trenc d'alba, en una pensió de Roma, aquesta darrera dona explica al seu amant com ella, minyona de comarques, va aconseguir casar-se amb un home ric i com a la passió amorosa es pot trobar ràbia, ressentiment i clams de venjança.

Com a titelles sense dret a exercir la seva voluntat, Marika, Péter i Judit narren la seva relació amorosa fracassada amb el realisme del qui considera la felicitat un estat inassolible, fora del seu abast.  Tres punts de vista sobre les relacions, la vida, l'amor i el desamor, la passió, el destí, la soledat, l'amistat, les classes socials; que ens portaran a explorar el fons de les seves ànimes, el seu desig d'amar i de ser amat, de trobar la persona "justa" que ens ompli de felicitat.

Publicada per primera vegada el 1941 i ampliada el 1949 per a l'edició alemanya, amb La dona justa.  Sándor Márai estira el fil d'un triangel amorós des de la veu dels seus protagonistes.  Una profunda reflexió sobre l'amor, les passions i el sentit últim de la vida.


SÁNDOR MÁRAI (el seu nom vertader era Sándor Grosschmied) va néixer l'any 1900 a Kassa (Hongría).  Va viatjar i viure a Hongria, Alemanya, França, Itàlia i Estats Units.  El seu nom va començar a brillar en el panorama literari en els anys 30 pel seu estil clar i realista.  Després de la guerra, l'any 1948 va haver d'optar per l'exili als Estats Units en ser considerat un autor burgès pel règim comunista.  Es va suïcidar a Califòrnia l'any 1989.  Els seus llibres es van tornar a editar a Hongria després de la caiguda del mur.  L'any 1990 va rebre, a títol pòstum, el prestigiós premi Kossutb de les lletres hongareses.  Occident el va redescobrir a finals de segle i ha estat traduït a l'anglès, l'alemany, el castellà, el català, l'italià, el portuguès...



A la Biblioteca trobareu a més de La dona justa:

  • Alliberament (Empúries/Salamandra, 2012)
  • La Extraña (Salamandra, 2008)
  • L'Herència d'Eszter (Empúries, 2000)
  • La Hermana (Salamandra, 2007)
  • Els Rebels (Empúries, 2009)
  • La Última trobada (Empúries, 2001)