9 de desembre del 2018

CLUB DE LECTURA: LA PUNYALADA


LA PUNYALADA

El Servei de biblioteques de la Generalitat de Catalunya i Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català col·laboren per posar en relleu el valor de les obres de la literatura catalana i fer-les presents als clubs de lectura de les biblioteques públiques.  És en el marc d'aquest programa, que la Biblioteca de Cunit ofereix aquest mes una sessió especial entorn al llibre La Punyalada de Marian Vayreda.

Francesc Ginabreda serà l'encarregat de conduir aquesta sessió.

"La Punyalada és la novel·la més cèlebre de Marian Vayreda.  És un dels grans referents del realisme literari català, publicada per primer cop entre 1903 i 1904 en forma de fascicles.  Ambientada a mitjan segle XIX a les garrotxes, després de les primeres guerres carlines, La Punyalada és una novel·la de muntanya de cap a peus que narra la història de l'Albert, l'Ivo i la Coral·lí, un triangle amorós complex i apassionant amb tres rols perfectament repartits en un escenari abrupte i hostil, on el romanticisme i la ferotgia s'uneixen per donar substància a un retrat incommensurable sobre la condició humana i la vida en un entorn remot, bellíssim, genuí i esparracat.  Una delícia"

"La Punyalada, en essència, confronta l'home amb la natura en un ambient marcadament focalitzat, que li serveix per expressar un altre tipus de moralitat, molt més universal, relacionada amb la condició humana i "alliberada" del dogma ideològic de la tradició literària, social i politica de la seva època.  I aquesta és la primera grandesa de La Punyalada "

Francesc Ginabreda



MARIAN VAYREDA



Escriptor i pintor, nascut a Olot el 1853 i mort a Barcelona el 1903.  Es va incorporar de ben jove a l'exèrcit carlí i va formar part de l'estat major del general Savalls.  Germà del pintor Joaquim Vayreda, va fer la seva formació artística a Paris i a Barcelona i va fundar a Olot l'empresa L'Art Cristià.  Després d'uns quants anys d'intensa col·laboració a la premsa, va publicar el seu primer llibre Records de la darrera carlinada (1898), dos anys més tard la novel·la Sang Nova, i al cap de quatre anys la seva obra més important, La punyalada (1904), un dels referents de la narrativa catalana del segle XX