MORT ACCIDENTAL D'UN ANARQUISTA
Som davant d'una de les obres mestres de Dario Fo. Representada milers i milers de vegades en tot el món. En ella es configura una sàtira implacable i còmica sobre la policia i els seus mètodes al servei de la repressió i el falsejament de les realitats per part dels poders públics que no són més que la vessant política del Gran Capital.
Estrenada el 1970 en les naus d'una antiga fàbrica de MIlà per no trobar cap escenari que l'acollís en tota la ciutat. Es basa en els fets ocorreguts en aquesta ciutat l'any anterior a la Piazza Fontana, on arrel d'un atemptat es detingut un ferroviari que suposadament es va suïcidar al llançar-se al buit des d'una de les finestres de la Prefectura de Policia de Milà.
Monòlegs i diàlegs plens de sarcasme i ironia. Situacions surrealistes que en ocasions ens recorden les pel·lícules dels germans Marx. Plena d'ingredients per fer-nos passar una bona estona i portar-nos a serioses reflexions. Passen els anys i la seva vigència continua inalterable.
DARIO FO
Nascut a Leggiuno, Lombardia, aquest dramaturg, director teatral i actor italià va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1977 perquè seguint la tradició dels bufons medievals, manté la dignitat dels oprimits.
La seva obra dramàtica utilitza recursos i tòpics de la Commedia dell'arte per a fer crítica política i social. utilitza la trapelleria, la mofa i altres mètodes còmics i satírics del teatre popular italià revestint-lo d'una particular subtilesa còmica. Sovint hi és present el clàssic personatge del "boig", que també feia servir Shakespeare, per a, escudat en la seva bogeria, poder expressar les veritats que considera que d'una altra manera o podrien ser dites.
El novembre de 2014, va signar el manifest "Deixin votar els catalans", juntament amb altres personalitats internacionals