Per aquest dilluns 14 de desembre, el Club de Lectura de la Biblioteca proposa el debat entorn a l'obra de E.L. Doctorow, i en concret de la seva novel·la Ragtime.
Edgar Lawrence DOCTOROW va néixer a Nova York el 1931, es va criar al Bronx dins d'una família jueva d'ascendència russa i en un ambient musical. Son pare regentava una botiga d'instruments musicals i sa mare era pianista. Ell va començar molt aviat a treballar de lector per nombroses editorials novaiorqueses i com a periodista.
El 1960 publica el seu primer llibre Benvingut als mals temps, un western, que serà portat al cine i que inicia la seva carrera d'escriptor d'èxit que compaginarà durant molt de temps amb l'edició.
Adulat per la crítica i el públic, les seves obres invariablement acaben sempre convertides en best-sellers i amb lloances per la seva qualitat literària. L'industria cinematogràfica es deleix per adaptar-les. El llibre de Daniel, Ragtime, El llac, La fira del món, L'arca de l'aigua, La ciutat de Déu, etc. Totes barregen els fets històrics reals, amb una molt acurada documentació, amb elements de ficció i al·lusions a l'actualitat política.
Va aconseguir el premi literari del Congrés Americà (Library of Congress Prize for American Fiction). Recompensa que se sumava a una llarga llista de distincions i premis, entre els que destaquen el National Book Award, tres National Book Critics Circle Awards, i dos Pen/Faulkner Awards.
Va morir el 21 de juliol passat a l'edat de 84 anys. Un dels grans mestres de la literatura contemporània.
RAGTIME, 1975, va ser l'obra que el va consagrar (National Book Award i premi de l'American Academy of Arts and Letters) i que el 1981 va servir de base a la pel·lícula d'èxit amb el mateix nom, del txec Milos Forman, i posteriorment al musical de Broadway que el 1998 va ser nominat a dotze Premi Tony.
Fidel retrat dels primers anys del segle XX. La situació política i social, la immigració, la pobresa i el racisme. La Primera Guerra Mundial, les vagues obreres, la lluita dels negres contra la discriminació, la situació de la dona en la societat. Tot vist a través d'una peculiar família. Un relat de ficció on apareixen personatges reals de l'època com Henry Ford, Houdini, Sigmund Freud, Emiliano Zapata, Emma Goldman o Evelyn Nesbit.
Amb una prosa calmada, expressiva i visual, es van encadenant els fets de la narració a ritme de jazz, del ragtime, d'aquest temps rasgat, gènere musical nascut en les comunitats afroamericanes de finals del XIX que interpreta la música blanca clàssica adaptant-la als ritmes sincopats de la música africana.