9 de gener del 2015

CLUB DE LECTURA: EL FESTÍ DE BABETTE





Babettes Gaestebud

A Berlevaag, un aïllat poblet entre els fiords noruecs, una petita comunitat de luterans viu aïllada  seguint els estrictes principis morals del seu pastor, als quals es mantenen fidels fins i tot després de la mort, encoratjats per l’exemple de les seves dues filles.  Han renunciat als plaers  d’aquest món.  Per ells, la terra i el seu contingut no són més que una il·lusió.   
Un dia del 1871, durant la guerra franco-prussiana, les dues germanes reben una carta en què un amic de la família els demana que acullin a casa una jove francesa, Babette, i  que, per no resultar una càrrega es podria ocupar de les feines de la casa.  Durant catorze anys la jove troba un refugi en aquella austera llar i conviu amb una comunitat que la considera estranya i aliena a ells i a la gràcia divina.  Fins que, coincidint amb el centenari del naixement del pastor, els demana que li permetin d’agraïr-los la seva hospitalitat oferint-los un banquet que, de segur, no oblidaran mai….

“Els vells germans i germanes van arribar puntualíssims i van entrar lentament i amb solemnitat a la sala d’estar.”

Adaptada al cinema per Gabriel Axel, la pel·lícula va ser guanyadora de un Òscar el 1988.  Cal destacar el treball de l’actriu Stéphane Audran, directora d’orquestra d’una simfonia de sabors per a paladars refinats.  Una demostració de com, quan algú sap llegar una excel·lent historia, es poden fer pel·lícules sublims.



Isak Dinesen

Pseudònim de l’escriptora danesa Karen Blixen (Rungsted, 1885-1962).  De família aristocràtica, es va educar en prestigioses escoles suïsses, i va estudiar art a Paris i Roma.  Es va casar amb el baró Blixen-Finecke, amb el qual va marxar a Kenya.
A Nairobi, Karen va conèixer en Denys Finch Hatton, un pilot de l'exèrcit britànic establert a Kenya. Van encetar una relació amorosa intensa, però problemàtica. Al cap de poc, el matrimoni va decidir divorciar-se i Karen Blixen va quedar a càrrec de la plantació fins que la caiguda dels preus agrícoles del 1931 la van forçar a vendre-la i tornar al seu país natal.  Aquesta experiència la va relatar en la seva obra més coneguda, Memòries d’Àfrica (1937).
Després de la Segona Guerra Mundial, la seva finca de Rungstedlund es converteix en un petit círcol literari, on Blixen rep nombrosos escriptors i intel·lectuals danesos, sobretot relacionats amb la revista literària Heretica. 
És autora de dues novel·les més, Genaeldelsens Veje (Els àngels venjadors, 1944) i Ehrengard (publicada el 1962), però el gruix de la seva obra són narracions  publicades en volums:   Set contes gòtics, Contes d’hivern, Anècdotes del destí,..