ÀCID SÚLFURIC

CLUB DE LECTURA

Dilluns 7 d'octubre a les 17,00 h de la tarda

I va arribar el moment en què no en tenien prou amb el patiment dels altres; en necessitaven l’espectacle.

Concentració és un nou reality show en el qual un equip de televisió segresta els participants pels carrers de París i els trasllada a un plató en vagons precintats com els que transportaven els jueus durant l'època de l'extermini nazi. Quan hi arriben s'adonen que es tracta d'un camp de concentració on, sota l'estricta vigilància d'una càmera de televisió, altres concursants que fan el paper de kapos els humilien i els apallissen. Tot és vàlid mentre els nivells d'audiència pugin, i el moment clau arriba el dia en què els espectadors poden participar-hi a través del televot: sense moure's de casa seva poden eliminar-executar a un dels participants del show.  

Àcid sulfúric és una violenta sàtira de les tendències televisives degradants, la ignomínia i la denúncia moralitzant, una història que serveix com a crítica d'un món brutal i cru, d'hipocresia benpensant, un món en el qual fins i tot la denúncia del sistema pertany al sistema. 

A través d'aquestes pàgines terribles ens arriba la metàfora d'una societat en què el patiment aliè es converteix en  gaudi i espectacle.

M’agrada la por i l’he experimentat a fons al llarg de la meva vida

Va néixer al Japó (1967) però quan va tastar la xocolata va saber que era belga. Com a filla de pare diplomàtic va créixer donant tombs entre Nova York, Laos, Birmània, Xina o  Bangladesh. Als 17 anys va començar els estudis de filologia romànica a la Universitat Lliure de Brussel·les. El fet de provenir d'una influent família política de caire catòlic i dretà li van fer difícil la integració. A part d'un període a Tòquio (episodi que donà origen a Estupor i Tremolors i -més tard- Ni d'Eva ni d'Adam), ha viscut a Brussel·les d'aleshores ençà.

Des de 1992 publica una novel·la cada any (tot i escriure'n, segons declaracions de la mateixa Nothomb, 3 cada any, fruit d'almenys quatre hores diàries dedicades a l'escriptura).
Els seus relats es caracteritzen per una fascinació pel contrast entre la lletjor i la beautat, el vocabulari precís i, mol sovint, els trets autobiogràfics.  El seu estil, per l'ironia i la mordacitat.